Quan les bosses de torrat (fruits secs, mescla, cacaus...) tinguen més proporció d'ametles, avellanes i pistatxos que no pas de pipes ràncies i cacaus indigestos. Quan les cabines de Telefónica retornen el canvi que, legalment, ens pertany. Quan les bosses de Lays (les Matutano de tota la vida), Doritos, Tex-Mex vinguen tan acaramullades que se't caiguen només obrir-les. Quan les maquinetes d'escoltar música de la FNAC -altrament anomenades coitus interruptus macchina- no et tallen en el segon 50 el single de 3 minuts de l'últim disc del teu grup preferit que t'ha fet passar fretura durant anys i l'has esperat amb deler i panys (no debades, no va ser fins que vaig provar els cascos de fer xumba-xumba de la FNAC, que vaig arribar a copsar el sentiment que experimenten les dones quan algun aspirant a tarzan, com jo, les deixa a mitges, del llit estant). Quan Rita, i tota la cúpula del PP valencià isquen de l'armari etilicosexual, sacre, lingüístic i cultural (llegiu nacional). Quan l'alcalde del meu poble, Don Cèsar Augusto Asencio Adsuar, diga, clarament i sense embuts davant dels micròfons i les càmeres, que de menut i també de gran hauria matat per ser pretor llorejat de la Tarraconensis. Quan les beques del Ministeri d'Educació siguen ingressades en els comptes corrents dels estudiants al mes de novembre en comptes del mes d'abril o maig. Quan Jiménez Losantos deixe de dir-nos tegoguistas de Tega Lliugue! i aconseguisca etzibar-nos un gran, perfecte i fonèticament immaculat terroristas de Terra Lliure!, lliure de rotacismes dislàlics cacofònics. Quan als pisos d'estudiants els companys es barallen per netejar i per omplir la nevera fraternalment, en comptes de fer servir els flexos i el lavabo com a jardí d'infància i lloc d'esbarjo de la Marihuana. Quan el CSID torne a penjar en Youtube i en Youporn el vídeo d'en Pedro J. Ramírez on aquella mulata li muntava a cavall i li posava un supersupositori per la reraguarda. Quan Montilla i Rus aproven els certificats de Català Superior (D) i el Superior de la JQCV, respectivament. Quan puguem volar i migrar en llibertat com els ocells sense que ens tracten com a immigrants il·legals... serà llavors que el món serà món, que el Planeta Terra farà la rotació i la translació sense cap fricció ni fregament, i l'HOME viurà huxleianament en pau i harmonia (amb el permís, clar, d'Ejpaña).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada