divendres, 24 de juny de 2011

Reincidents

L'altre dia m'estava a Elx amb l'amic Agustí, parlant de la vida, de l'oratge, de la política cosa, que si els valencians fórem palmeres votaríem el PPCR (Partido del Picudo Rojo, sigles molt semblants, de fet, al votat majoritàriament, PPCV); de què voleu que parlem si som a Elx? Doncs això, de palmeres i morruts rojos; i etcètera. De sobte, però, em sona el mòbil (Korrika Badator!+Mode Vibrador):

―Jesús Alfonso?

―Sí, sóc jo.

―Le llamo de la CAM [Caja de Ahorros del Mediterráneo], quería
explicarle una promoción. Le comento, si necesita dinero, debe saber que tiene disponible un préstamo de hasta 6000€ sin tener que presentar nóminas, ni avales ni nada... ¿Tiene pensado hacer un gasto importante ahora mismo? ¿Renovar el coche? ¿Hacer un viaje?

―No, de moment no. Estic aturat
.

―Se lo digo porque si me dice que sí que está interesado, aunque no sea para ahora mismo, lo dejo anotado aquí y, pasados 3 meses, le volvemos a llamar para ofrecérselo de nuevo. Tenga en cuenta que la oferta incluye el hecho de no estar obligado a acudir al notario para firmar el préstamo ni nada, ya sabe que los gastos de notaría són una cantidad a considerar.


―Ja, però de moment estic aturat, bé, treballe de forma molt eventual en Correus, i en qüestió d'un any com a mínim no tinc previst contractar ni préstecs ni cap producte financer semblant
tot donant llargues diplomàtiques.

―Ahá, de acuerdo, de todas formas, si me dice que sí que está interesado le anoto y le volvemos a llamar en cuestión de 3 meses, más o menos. ¿Qué le parece?


―Bé, com vulga, però ja li dic que, de moment, no.


―Perfecto, le apunto el nombre para llamarle dentro de unos meses. Nada más, muchas gracias. Ha sido muy amable. Buenos días.

―Adéu.

He mirat l'Agustí i, abans que ell no pensara ni diguera res (havia escoltat la conversa telefònica, si més no el meu fil), he entés el perquè de la crisi que patim, i no m'ha calgut fer un curs a Deusto, ni amb Ramon Tamames, ni enlloc.

―Xe, qui era? ―m'ha demanat l'Agustí, retòricament.
―No res, un picudo rojo que m'ha telefonat preguntant-me si era palmera sana.

2 comentaris:

  1. Ai amic meu! Tenia accent sudamericà o estremeny? Aquestes trucades es fan des de molt lluny perquè els paguen jornals de misèria i els surt més a compte malgrat la telefonada? Tenen ordre de ser "amables" si "te contestan en alguna lengua que no es el español". A mi m'ha passat. No es va assabentar de res del que li vas dir. No volen espantar el client. En francès en diuen: "sois belle et tais toi" cosa que significa en catalana "sigues guapa i calla't". Al meu poble i el teu i en fonètica pancrevillentina: "en bocà tancà no entren moixques". (Cuando el caballero me dice "atur" debe significar, a lo mejor "un poco más alante"...

    ResponElimina
  2. I de roja rés que sabem que el les xiques roges tenen el pèl clar i no encarnat o vermell. Un dia et portaré a visitar el "camí de la Séquia Vermella" entre Perleta i les Atzavares, nom ancestral i retolat així.

    S'ha dir morrua encarnà o vermella perquè la mala puta es reprodueix i es carrega totes les palmeres que pot.

    I el biòleg ets tu però jo li diria "escaravat vermell" perquè en anglès es diu "red beetle" i això és l'origen del nom dels "Beatles" homonímia entre "beat" (temps musical amb soroll) i beet (escaravat). Jo conec l'escaravat bufó de les dunes del Carabassí (i del Pinet, territori annexionat "de facto" pels crevillentins als elxans). A la Séquia Vermella potser trobes alguna culebrina...

    ResponElimina